_.Amb Mengem i cantem. Cobles amb motivacions agrícoles i gastronòmiques.
La dotació del premi consisteix en 6000 euros, una escultura de Ginestar i la publicació a la col•lecció La Farga d'Edicions del Bullent. S'han presentat 15 treballs dels quals ha resultat guanyadora l'obra: Mengem i cantem. Cobles amb motivacions agrícoles i gastronòmiques, d'Aureli Puig i Escoí.
Valoració de l'obra per part del jurat: El jurat ha estat format per Josep Vicent Frechina (Coordinador de la Revista Caramella), Francesc Llop (Servici de Patrimoni Arqueològic, Etnològic i Històric de la Conselleria de Cultura), José Maria Candela (Conservador del Museu Valencià d'Etnologia), Albert Moncusí (professor de la Universitat de València), i Robert Martínez (Conservador del Museu Valencià d'Etnologia i secretari del jurat). De l'obra, han valorat la seua aportació de materials inèdits en un camp de la cultura popular que ha estat molt treballat. Igualment, es valora el treball comparatiu més enllà de localismes i el seu caire divulgatiu gràcies a l'amenitat de la seua lectura.
Aureli Puig i Escoí (Les Coves de Vinromà, 1937) De petit, amb la família, marxaren com a refugiats de guerra al poble de Terrateig. En acabar-se la contesa, retornaren a la població de Torreblanca. Va treballar en el negoci familiar de teixits i confeccions i, als 30 anys, es va casar amb Rosa Vilaplana Molner.
Als cinquanta anys va decidir emigrar de l'urbs i muntar una granja de conills, fins que als 65 anys es va jubilar i va reprendre amb més força les seues inquietuds de lletraferit cultural.
Es considera un valencià del Maestrat i, en l'aspecte social, diu que s'estima les coses senzilles: “la tranquil•litat i la ruralia, relacionar-me amb el poble senzill i anònim que ha viscut amb dificultats, que si se'ls sap escoltar són una font inesgotable de saviesa tradicional i costumista que aporten coneixements del nostre passat en tots els camps. Són llauradors i gent d'oficis humils, conservadors de la nostra llengua i de les nostres tradicions, els qui m'estimo amb més força dins la meua ànima. Aquest fervor es pot resumir en la cobla que exposo: Les fadrines de Sueca, / no volen fadrins de jaca; / els prefereixen de brusa, / amb diners a la butxaca.”
Ha publicat els llibres Diccionari de la indumentària (Diputació de Castelló, 2002); Cobles i costums (Ed. Antinea, 2000); Les guerres carlines (Ed. Antinea, 2000); Cobles, cançons i costums al nord del País Valencià (Ed. Antinea, 2006), Les guerres carlistes al nord valencià : cançoner (Onada Ed., 2008).
Mengem i cantem. Cobles amb motivacions agrícoles i gastronòmiques
Sobre el llibre, Aureli Puig diu: El meu interés per les cobles va nèixer a ran de les excursions estiuenques que es feien en la diada de sant Joan, en les que encabits en un carro fadrins i fadrines, féiem la baixada al llogarret costaner de Torrenostra on preníem el bany i berenàvem. Tant a l'anada com a la tornada el cant hi era present. El meu desconeixement feia que tan sols sabera dues cobles, mentre que la competència en sabia moltes més, picat en el meu amor propi vaig decidir aprendre'n primer per via oral i després per mig d'autors com Martí Gadea, Amades, Sanchis Guarner, Seguí, etc, Hui estic en condicions d'afirmar el que vulgarment es diu "en tinc un cabàs", potser entre 10.000 i 12.000.
El llibre que hui ens ocupa "Mengem i cantem" explica una selecció de cobles que tenen com a destinataris l'agricultura i la gastronomia, excusa per a donar a conèixer més de 800 cobles del nostre àmbit lingüístic, Catalunya, les Illes i el País Valencià.
També és un homenatge als llauradors, tan poc valorats, i que amb el seu esforç, contribueixen a la nostra manutenció. Un reconeixement als meus amics els llauradors, als que hi afegirem pastors i ramaders, amb els quals com antic conrador de conills em sento solidari.
|
