Açò era un home i una guitarra. I aquell home, gran, amb els cabells llargs i un somriure de caramel, va trobar un parell de xiquets que li van demanar que cantara una cançó. I l'home en va cantar una, de ben preciosa. Però els xiquets no l'havien sentida mai. Així, pam amunt, pam avall, va començar la tasca, dedicada als infants, del cantant Paco Muñoz. De l'home de la guitarra.

La nit guarda un fum d’històries i de llegendes plenes de màgia. Les vols conéixer? Pregunta-li a Tafaner, que se les sap totes! També aquella que conta com una nit la Lluna va baixar a la Terra, i... a que no saps qui la va ajudar?

Què és el que cal per a descobrir que hi ha un món ple de possibilitats al nostre abast? De vegades sols cal... imaginar, disfressar-se, somniar, obrir un llibre meravellós o... simplement agafar-se de bracet d'una rateta viatgera! Irene Verdú fa 5 anys que corre el món de la poesia agafada de bracet de la seua rateta Abril. Noèlia Conca guarda imatges a color de cadascun dels seus somnis viatgers. Ara les dues juntes tornen a compartir aventura i il·lusions de la mà d'aquest intrèpid ratolí!

És hora de gitar-se i la nostra protagonista ho té tot a punt: el raspall de dents, la pasta de maduixa, el pijama plenet d’estrelles blaves... Després, un conte curtet, un got d’aigua i un bes de bona nit. Aleshores, quan creu que ja no li cal res més per poder dormir a plaer la nit sencera, resulta que li falta encara la cosa més important de totes. I la son? On s’ha ficat? Per què no arriba? Després d’esperar-la una bona estona, no li queda altre remei que anar a buscar-la. I tu? On creus que pot estar amagada la son?

Contar és una diversió, escriure una satisfacció, aprendre una necessitat, ensenyar un ofici, i viatjar pel nostre país un plaer. Tot açó faig gràcies als meus oficis: mestre d’escola, escriptor i contacontes. Espere que l’aroma de les flors de l’Albagés us facen més feliços. Llorenç el Contacontes

Quin lloc millor que el jardí per a descobrir la poesia? Un lloc on el temps descansa, satisfet com la sargantana, per a després alçar el vol, lleuger com la marieta.
L’abella, les granotes, els teuladins i caragols, tots tenen els seus racons i els seus jocs, el seu poema.

Però quina de grossa havia passat aquella nit? Martina va mirar per la finestra i... no va veure cap arbre al carrer. Ni a la plaça. Ni al parc. Ni al riu... La ciutat havia perdut el verd!

Anem a cantar, escoltar, ballar o llegir El rap de la Gallina Carolina. És la història més marxosa protagonitzada per Carolina, l’artista independent que més sona a tot arreu.

A voltes Ferran es creu que és una granota i es passa el dia xafant tolls d'aigua. Ara el pobre s'ha refredat i no pot anar a escola, però això a ell el preocupa ben poc perquè així podrà jugar tot el día amb els seus cotxets.

En el cor de la selva africana, per les terres de la Caputxeta Negra, va créixer una palmera cocotera tan alta que les girafes semblaven formigues. Passà una elefanta i desitjà menjar cocos i amb la trompa sacsejà la palmera...
Interior a una tinta.

...i la xiqueta amb la capa de pell de lleopard i la cistelleta de palma es topà amb una inesperada trompa d’elefant...
Vet ací una versió africana de la Caputxeta Roja.
O deu ser la Caputxeta Roja una versió europea de la Caputxeta Negra?
Carles Cano i Paco Giménez han viatjat al cor d’Àfrica per portar-nos aquesta ocurrent història.

Voleu saber què li va passar a Pepin Pip, el virus de la grip més despistat de l'univers? Doncs que, mentre mirava d'encomanar la grip a un client potencial, va perdre una pota i després no hi havia manera de trobar-la.
Va estar-s'hi hores i hores. Va remenar pels cabells, pel nas, pel melic, per la panxa, pels peus...
Res! A la fi, fart de tants mals de cap, optà per un canvi dràstic de professió, s'ha reciclat de virus de la grip a virus informàtic i sembla que les coses li van prou millor.
Interior a una tinta.

Vet ací que la lluna es va contemplar al mar i es va trobar molt bonica. Cansada d’estar amb els estels, va voler que tots l’admiraren. I es va acostar a la Terra. Ai, la lluna presumida! Voleu saber què li va passar? Amb qui es va trobar? On va anar a parar? Tanmateix, si avui la busques al cel, la veuràs jugar amb els estels!
Interior a una tinta.

NOVA EDICIÓ A TOT COLOR!

Si algú m'hagués dit, fa uns dies, que jo, Mercé Viana, havia d'entrevistar un conillet, de segur que li hauria contestat: Entrevistar un conill? Vinga, home! Què vols quedar-te amb mi? Però quan vaig escoltar la notícia a la ràdio, no vaig poder resistir la temptació i... ací tens la història.

NOVA EDICIÓ A TOT COLOR!

Em diuen Mercé i vaig nàixer a Alfafar, un poble de l'Horta. M'agrada anar al camp i sentir els perfums de les plantes. Un dia en què em vaig quedar quasi adormida sota un arbre, vaig notar una cosa estranya per la cara, vaig obrir els ulls i... Allí estava!, tot just a la punta del nas, hi havia un papalló que em pintava rodolins verds a la galta.

Vinils decoratius amb els dibuixos del llibre "On són els arbres?"