En aquesta Antologia podeu trobar les següents Rondalles:
-El patge Saguntí
-L'envejós d'Alcalà
-La mestra i el manyà
-Les animetes
-Nabet
Amb la introducció de l'escriptor i professor Ivan Carbonell "El valor incalculable d’Enric Valor" que fa un breu repàs a la biografia de l'homenot, així com a la importància de les Rondalles Valencianes que va arreplegar i literaturitzar.

Espill, de Jaume Roig, és una de les peces més importants de la nostra literatura medieval. Escrita cap al 1460, aquesta narració en vers que entronca amb la tradició misògina europea és reconeguda per la seua gran potència satírica i el virtuosisme dels seus més de 16.000 versos. Aquesta adaptació teatral, fidel a l'original, ha donat veu i cos als diversos personatges que formen part de l'univers del narrador. El resultat és un text molt fresc, divertit i atrevit que ens aproxima a una de les novel·les més brillants i destarifades de tots els temps, i que posa damunt la taula els conflictes de gènere des de l'Edat Mitjana fins els nostres dies.

Marco Polo va nàixer l’any 1254 a Venècia i visqué vint-i-cinc anys en terres de l’orient asiàtic. Mercader per tradició familiar, entusiasta i observador pel seu propi tarannà, s’endinsà amb son pare i el seu oncle per un continent que poblava l’imaginari europeu de misteri i exotisme feia segles. L’atzar volgué que, ja retornat a la pàtria, el ric i famós Marco fos capturat durant una batalla entre genovesos i venecians i que acabés reclòs a la presó de Gènova. Allí s’estigué un any en companyia de qui havia de redactar les seues extraordinàries memòries, Rustichello de Pisa. El Llibre de les meravelles del món és una obra original, enciclopèdica i obstinadament vigent que al llarg del temps ha estimulat la fantasia d’artistes i somiadors i ha desvetllat la curiositat de comerciants i aventurers.
Us oferim per primera vegada una versió integradora i actual d’aquest llibre llegendari que fins ara només podíem llegir en llengua catalana en versions que partien d’una traducció fragmentària del segle XIV.

Igino Ugo Tarchetti (San Salvatore Monferrato, 1839-Milà, 1869) fou probablement el millor exponent del moviment bohemi italià (la Scapigliatura) i això gràcies a la seva última novel•la, Fosca, la qual va deixar inacabada perquè la mort el sorprengué abans, a l’edat de trenta anys. «Més que l’anàlisi d’un afecte, més que el relat d’una passió amorosa, potser faig ací la diagnosi d’una malaltia». Amb aquestes paraules l’autor prova de definir una extraordinària vivència que fusiona horror i esplendor i que ell literaturitza confonent art i vida per tal de preservar la memòria d’uns fets que el trasbalsaren personalment. Un triangle sentimental, fora de tota convenció, representa el punt de partida que Tarchetti aprofita per introduir-nos en les seves reflexions morals sobre la psicologia humana i sobre la societat en què va viure.

Pack especial Vicent Andrés Estellés. L'antologia 69 poemes d'amor i els dos llibre disc de Bertomeu 7 d'Estellés i Estellés infinit els poemes musicats.

Vicent Andrés Estellés va nàixer el 4 de setembre de 1924 i va morir el 27 de març de 1993. Gairebé seixanta-nou anys dedicats a la literatura. En l’obra d’Estellés el lector ha sabut reconèixer la seva realitat més immediata, més quotidiana: les inquietuds, les esperances, les misèries, els somnis, el dolor, l’alegria, les frustracions, l’amor, la mort… Tot això és ja un motiu suficient per a oferir aquests 69 poemes d’amor. Nosaltres ens hem marcat com a punt de partida el concepte de l’amor per tal d’arribar a Estellés, ben segurs que una aproximació temàtica ens en pot donar una visió total. Aquesta impressionant polifonia lírica de Vicent Andrés Estellés el situa, amb tot dret, al costat dels millors poetes del segle xx.

Luigi Pirandello (Agrigent, 1867-Roma, 1936) és considerat el millor autor italià modern. Va rebre el premi Nobel de literatura l’any 1934. Tot i que hom el coneix, sobretot, com a dramaturg, la seva narrativa breu és d’una qualitat i d’una extensió admirables. Ací us n’oferim una bona mostra: Tararà pensa que la culpa de la seva desgràcia és de la dona de l’amant de la seva dona; Crispucci perd els escrúpols que tenia envers l’ofici de la seva difunta muller; el vicecònsol britànic estimava les ruïnes de Girgenti, però no havia entès quina era la il•lusió d’una jove plena de vida, i buida de seny; Bobbio no sabia què fer per llevar-se el mal de queixal; els rectors de la catedral no veuen l’hora en què la Mare de Déu tornarà a l’ermita… En total, onze contes.

Ibn Hazm de Còrdova va nàixer l’any 994. Va escriure a Xàtiva. El collar de la coloma, datada l’any 1022. Va viure els anys més crítics de l’islam andalusí. El seu temps va presenciar la dissolució del califat i la formació de les taifes que havien d’accelerar el declivi del poder musulmà a la Península Ibèrica. Ell és testimoni privilegiat d’aquests esdeveniments, i en dóna fe amb una obra enciclopèdica, fecunda i rica. El collar de la coloma –tractat sobre l’amor i els amants– és, sens dubte, la perla de l’autor i de la literatura aràbigo-andalusina. L’amor és el fil conductor de l’obra entre tots els temes interessants que hi tracta. L’amor ha acompanyat l’autor durant els anys viscuts i ara mou el seu record; és el motiu sobre el qual reflexiona vitalment i filosòficament. Ibn Hazm va morir prop de Huelva l’any 1064.