Llega al gatindario un gatito que dice «Cua-cuac, cua-cuac» en lugar de decir «Miau-miau-miauuuuuu». ¡Y nadie sabe por qué! ¿Qué le pasa al gatito? ¿Qué misterio es este? Fani Grande no solo es escritora, también ayuda a las personas a expresarse mejor. Por eso sabe que, a veces, algunas letras se duermen en la garganta y hay que acudir a un profesional de la logopedia para despertarlas y que vuelvan a sonar. La historia de este gatito en letras mayúsculas y las ilustraciones de Jose Fonollosa dan vida a un álbum que es una joya y un bonito reconocimiento a las niñas y niños que aprenden a descifrar todos los sonidos. Todo un reto, ¿no te parece?

Arriba al veïnat un gatet que diu «Mec-mec, mec-mec», en lloc de «Meu-meu, meuuuuuu». Ningú sap per què… Què li passa al gatet? Ai, quin misteri!
Fani Grande no només és escriptora, també ajuda les persones a expressar-se millor. Per això sap que, de vegades, algunes lletres s'adormen en la gola i cal acudir a un professional de la logopèdia per a despertar-les i que tornen a sonar. La història d'aquest gatet en lletres majúscules i les il·lustracions de Jose Fonollosa donen vida a un àlbum que és una joia i un bonic reconeixement a les xiquetes i xiquets que aprenen a desxifrar tots els sons. Tot un repte, no trobes?

Hi ha paraules suaus com plomes, 

«El meu bosc és un lloc màgic,

Què és la pau? Un estat de tranquil·litat que molt a sovint es defi neix pel seu contrari: l’absència de guerra. Tanmateix, hi ha moltes coses més a qüestionar-nos sobre la pau. Això és aquest llibre: una poètica invitació a imaginar la pau.

Un animal de companyia és un amic que depén de tu. Si l’adoptes (sempre millor que comprar-lo), l’has de cuidar molt i no abandonar-lo mai. Aquest llibre és una cançó d’algú que tenia deu gossets. Els llibres també són amics, però no tenen sentiments i es poden deixar temporades llargues sense fer-los cas... Només que no voldràs deixar de llegir 10 Gossets. Si tens un gos, pots llegir-li’l. Si no el tens, no has de patir, perquè aquí dins en van molts!

Quan la fada Violeta va conéixer Llorenç, va desitjar que el regal que tenia preparat per a un consentit príncep de rondalla fos per a aquell nadó tan especial: «jo, la fada Violeta, t’atorgue el do de la paraula. Seràs capaç de teixir històries meravelloses i, en explicar-les, ningú quedarà indiferent». Dècades després una coral infantil li dedica cançons agraïdes, i molt altres reconeixements li han estat fets a un referent de bona persona, el Contacontes estimat... A les teues mans tens un llibre màgic, on, a través de la història de la fada Violeta, la música i l’estima, podràs saber més i aprendre sobre la vida del fabulós conta contes valencià Llorenç Giménez Tarazona. T’atreveixes?

Pandora era una gata negra una mica supersticiosa. Però... qui diu que els gats negres duen mala sort? Acompanya'ns en aquesta història i descobriràs la veritat.

Un grup de paleontòlegs s'ha instal·lat a la pedrera. Aitana vol jugar a pirates i Martí proposa fer de pirates que busquen dinosaures. Ser... Piratosaures!

 

Aquest llibre ha rebut una ajuda del Ministerio de Cultura y Deporte.

Carbó, el gat de la bruixa Nicadora, vol tastar «el nen més dolç». Nicadora cedeix a consentir aquest desig tan estrany, però no sap que tot l’assumpte li donarà molta més feina que no esperava.

A la selva viu una mona molt curiosa, solidària i treballadora. Cada nit explica contes d’una maleta que és a l’altra banda del riu. Una nit, una tempesta brutal destrossà el pont. La mona ha de creuar ara el riu, però un cocodril i un tauró no li ho posen fàcil...

El primer tresor que hagué de buscar el pirata Pataxula amb la seua tripulació va ser el tresor del monstre. Quina mala sort! Però era el que deia El Llibre dels mapes... En aquest llibre trobaràs una història sobre el valor de l'amistat i el respecte a la diferència. Duu un cd amb el conte dramatitzat i les següents cançons: Cançó del pirata Pataxula, Cançó dels Pirates, Cançó del llibre dels mapes, Cançó de la cova, Cançó de les pirates i Cançó del monstre.

Meravellosament il·lustrades per Antoni Laveda, cinc Rondalles ambientades en l'Horta: El corb i la rabosa, Mira si he corregut terres!, Miquel i el pont del Butoni, El follet Posanoms i La gallina Tina i el pollet.

En aquest llibre-disc trobareu les següents rondalles musicades en clau de rap per Vol de Núvol (amb els cantants de Rapsodes), com a homenatge a Enric Valor: 1. Joan-Ratot 2. Les velletes de la Penya Roja 3. I queixalets, també! 4. El jugador de Petrer 5. El castell d?Entorn i no Entorn 6. El dimoni fumador

Quan encara parlaven els animals, les plantes i les aigües, Joan-Ratot i la seua dona, la rateta Torna-per-més vivien a la Serra de Castalla. Sols amb el lloc que havien triat per viure tenia el matrimoni un fort motiu de felicitat. Però, un mal dia Joan-Ratot caigué dins l'olla i un seguit de desgràcies començaren a succeïr-se per aquest fet... Una deliciosa rondalla d'Enric Valor. Un conte de repetició, magníficament il·lustrat per Antoni Laveda. (no porta CD) 

La mare dels peixos li concedeix al pescador que l'ha atrapat una serie de dons, entre els quals hi ha els dos fills que tant anhelaven. Quan els fills creixen, un d'ells decideix anar a córrer món i mata el drac que tenia atemorida la comarca a la que arriba. El qui matés al drac podria casar-se amb la filla del duc, ja que l'havia salvada de morir devorada. Però ell no ho sap i hi ha algú que se li avança...
- amb CD - 

En agraïment per l'ajuda prestada en una cacera, el llop convida la rabosa a menjar-se un pot de mel que té guardat. Però la rabosa aconseguirà furtar-li la mel i que encara queden més amics que no abans.

“—Bon dia, corb! —va dir la rabosa somrient—. D’on véns tan enjorn?
El corb, que era educat i professava una bona estima a la rabosa, va obrir la seua bocota i va respondre:
—De Mallooorca!
Però l’havia oberta tant i tant per dir “Mallooorca”, que li va caure el formatge. Sentí un esglai al cor i un esclafit de rialla de la pèrfida amiga, la rabosa, que empomà el formatge abans que arribàs a terra i va eixir fugint com un llamp cap als espessos boscos del Gentisclar.”...

Vaig a casar-me amb la filla del rei, puix sóc més ric que no ell, que gratant un femeret m'he trobat un dineret. I cap a la cort que se'n va, el mig pollastre. Al rei no li fa cap gràcia la cançó ni la idea del casament d'un pollastre amb la seva filla però aquest animalet és ben especial...