Monjo Mascaró, Joan-Lluís

El 1993 es llicencià en Filologia Catalana a la Universitat de València i en Filologia Occitana a la Universitat Paul Valéry de Montpeller. El 2021 es doctorà a la Universitat d’Alacant amb la tesi El patrimoni rondallístic de Tàrbena, recopilació, classificació i estudi, que obtingué una menció honorífica en els premis Sant Jordi 2023 de l’IEC.

És professor de secundària en el CFPA Paulo Freire (Alacant). Les seues línies de recerca han estat la dialectologia, la història i la cultura popular, que s’han manifestat en diversos articles i llibres. En el camp de la dialectologia destaca El parlar de Guardamar (2004) (juntament amb Vicent Beltran i Vicent J. Pérez), i els treballs per a la salvaguarda del parlar tarbener Jo també parla de sa (2020) i Parlar de sa. El llegat mallorquí a la Marina (2021), com a coordinador, que obtingué el Premi Joan Lluís Vives a l’Edició Universitària 2022 en ciències socials, arts i humanitats.

Dins del camp de la història assenyalarem els treballs dedicats a la presència balear en el repoblament valencià, com Per poblar lo regne de Valèntia... L’emigració mallorquina al País Valencià en el segle XVII (2002), juntament amb Antoni Mas, i a l’emigració valenciana a Algèria, com Els valencians d’Algèria (1830-1962). Memòria i patrimoni d’una comunitat emigrada (2007), juntament amb Àngela R. Menages, que obtingué el 8è Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. En el camp del folklore ressaltem Ja plora la nyora. La tradició musical i etnoliterària de Guardamar del Segura (2007), com a membre del Grup Alacant, i El cançoner de Tàrbena, recopilació i estudi lingüístic (2009).