Sinopsis

Hi ha llocs, persones o situacions que, per les més diverses raons simbolitzen la memòria de la nostra infantesa. Per a l’autor, Pego és la seua; però el cert és que en aquest llibre podem trobar aquests llocs, persones i situacions que són la infantesa de tota una generació, la de l’autor. I, per als més joves –com ara el nebot Quim a qui va començar contant-li aquestes escenes quotidianes–, és un món que té l’encant d’allò desaparegut i és la base del món que vivim ara. Com un costumari alhora una mica nostàlgic i personal (el visqué el propi autor) i cruament col·lectiu perquè hi traspua la fam, que feia aprofitar fins i tot les bonyigues per a una varietat immensa de funcions, cada curtíssim capítol és una crida del passat, una pedra en els marges de la memòria.