Fa temps, hi hagué a Castalla un home que li deien Peret. Es va casar amb Carmeta, una dona ben guapa del seu poble. Diners en tenien pocs, però com ell era molt faener, prompte va anar millorant de fortuna i va comprar algunes terres. Ara, quan van conéixer un tal Jeroni, que era ric de bo de bo, va ser quan van augmentar de veritat les seues riqueses.

Aquesta rondalla arreplegada a Castalla i a Callosa d’En Sarrià ens conta la història de Joan de la Panarra, un jove malfaener i destarifat que guanya molta fama en matar cent mosques d'un colp. Juga a la confusió amb el lema "Don Joan de la Panarra, fill de Finestrat, n'ha mort cent d'un cop i res no li ha passat". Però ser un heroi no és fàcil i la fama s'ha de conservar; així, es veurà obligat a enfrontar-se a nous adversaris, esta vegada més perillosos.

La dona de Joan-Antoni és prou maldestra i ell no està content: se li crema el dinar, li apedaça malament els pantalons, tot són desastres! Així que decideix anar a veure món per comprovar si la gent és, en general, més apanyada. El seu viatge li portarà moltes sorpreses i li ensenyarà una gran lliçó. Aquesta història està il·lustrada per Dani Cruz.

Abella és una jove valenta i de bon cor. Per ajudar son pare, ha d'anar a viure a un palau habitat per un home monstruós. L'enveja de les seues germanastres Murgulina i Girgolaina, li complicaran encara més les coses. Com ho superarà? Hi haurà bondat baix eixa aparença terrible?

Fa molts anys, vivia en un mas de la serra de Penàguila un llaurador que tenia tres fills. Els dos primers eren grandots i arriscats, i llauraven com no ho feia ningú en el terme. El tercer era més menut i prim, però sofert i resistent com a bon muntanyés. Els més grans confiaven en la seua força, i el petit en el seu enginy i tenacitat. Un dia, quan ja eren ben fadrins, son pare els cridà i els digué: –Fills meus, ja sou grans, i és moment d’eixir de la llar i de córrer món.

Aquest llibre ha rebut una ajuda del Ministerio de Cultura y Deporte.

En temps antics, hi havia un castell que dominava les terres dels voltants de les serres d’Aitana, Serrella, Benicadell i Mariola. El seu regne era molt desitjat pels reis veïns, així que quan el rei Abd Al·lah es va morir, es presentaren en el seu castell acompanyats pels seus seguicis de guerrers. I el seu fill quedà en deute amb l’Home del Sol per tal de recuperar el reialme i evitar la guerra. Un deute difícil de pagar que comptarà amb l’ajuda inesperada de Miriam, la valenta filla de l’Home del Sol.

Brunilda era la filla del poderós marqués Bernat de Vilian, senyor d’una fortalesa que, fa molts segles, era clau entre tres regnes. El pare s’havia criat sempre en guerra amb els veïns el que el va fer un home sever. I per por a que morís com sa mare, sempre tenia a Brunilda tancada dins el castell. Només li permetia, unes hores al dia, passejar-se per dins de l’hort que tenien. Quina cruel reclusió. No coneixia cap persona jove, llevat de les serventes que treballaven en el castell-palau.

 

Aquest llibre ha rebut una ajuda del Ministerio de Cultura y Deporte.

«Jordi! La teua dona tindrà un fill a l’agost, naixerà de peus i es casarà amb la fillastra del rei». 

Jordi es va quedar sense paraula. En aquell moment començaren a caure volves de neu, darrere de les quals desaparegué la vella. 

Al mes d’agost, com va pronosticar la gitana, la masovera va donar a llum un xic ros i bonic, que va nàixer de peus.

Fa segles, Teresa vivia en una cabanya de la serra amb son pare. Un dia, cosia a la porta i va veure venir cap a ella un pobre alt i flac, amb una barba i cabellera blanca i llarga, que duia a l’esquena unes alforges. Teresa li va traure un plat de calent i quan el vell se’l prengué, buscà en les alforges i tragué un llibrot, de velles tapes i fulls de pergamí. A la nit, començà, a mitja veu, a llegir les estranyes paraules de la primera pàgina, que deien: «Faig – aixac –abrac – cadabrac»...

A la vila d’Atzeneta, en una de les parts més altes i boscoses de la Vall d’Albaida, fa moltíssims anys, hi havia una mestra ben guapa, que era viuda i tenia una filla. Li deien dona Irene, i era una dona sabudíssima, de molta astúcia i sense bondat. Entre les alumnes, n’hi havia una que li deien Beatriu una xiqueta estudiosa i bencreguda i era filla del manyà del poble, Marçal, home molt hàbil en el seu ofici, i viudo igualment, com la mestra.

Açò diu que va passar en aquells temps en què la Vall d’Albaida es trobava en el límit del domini musulmà. A les faldes del Benicadell, vivia en una caseta un jove matrimoni , Andreu i Vicenta-Maria. Ell era pastor. El tercer mes de matrimoni, la desgràcia va caure sobre la parella. L’horta va ser arramblada per una forta avinguda d’aigua..., tot va ser arrabassat i deixat en la més gran desolació.

A Bèlgida vivia la tia Rosa, una dona molt deseixida, casada amb Joanet de Repic. Tenien tres filles, que es casaren amb tres fadrins de la rodalia: un de Benigànim, un altre d’Albaida i un tercer de Carrícola. Un any arribaren les festes de Benigànim, i la filla, Maria la sabatera, va convidar-hi els seus pares. Arribat el dia, Rosa i Joan baixaren al corral, agafaren el pollastre i se n’anaren. Ella tenia molta gana de menjar confitures i pastes, que sabia que la filla tenia costum de fer...  

Aquest llibre ha rebut una ajuda del Ministerio de Cultura y Deporte

Hi havia una volta un fi ll únic d’un rei, Dalmau, que sempre estava trist i malaltós, i no volia més que quedar-se en el llit. Fins que un dia, una velleta misteriosa li va parlar de l’amor de les tres taronges, alhora que l’advertí: «no serà arribar i envasar: és en un país remot, on hi han anat els millors cavallers dels regnes veïns i d’altres ben allunyats, i tots han perdut la vida en l’aventura».

Llucina vivia a Morvedre, cap a la banda de Puçol, quan van morir els seus pares. La jove va demanar ajuda a Sant Vicent Ferrer i ell li digué:

Fa molts segles, hi havia una caseta dalt de la Penya Roja, on vivien dues germanes velletes, Margarida i Rosella. Margarida, que havia estat bastant lletja, sempre sentí enveja de la seua germana, que havia sigut de jove ben bonica. Una nit de febrer, sabedora de que el fi ll del rei passaria prop, li digué a Rosella:–Vaig a casar-te amb el fi ll del rei!A l’oir aquesta barbaritat, Rosella soltà una rialla fortíssima...

Fa més de cinc-cents anys, vivia dins del terme d’Alcalà de la Jovada un moro a qui li deien Al-Favet. De menut caigué en una séquia i es va fer un bony a l’esquena, que li va créixer fins que se li tornà una bona gepa. Casualment, hi havia també un altre geperut, Abd al-Maduix, poc més o menys de la seua edat, que a més de tindre un bon gep tenia un altre defecte: era envejós.

Al maset de Nou Soques de Penàguila vivien quatre germans orfes que, un bon dia, farts de patir fam i fred, decidiren anar pel món a buscar-se la vida. Es posaren noms dels seus nous oficis i Joan, el més valent i de més noble cor, esdevingué Esclafamuntanyes.

Fa molt de temps, quan els romans encara dominaven les nostres terres, en un llogaret que hui coneixem per Fortaleny, vivia un llenyater que li deien Paulus. La seua dona era molt estalviadora, i gastava el mínim possible. Tant era així que no li comprava mai cols al seu home, i això que per a ell era un deler. El pobre home somiava en una bona platerada de col bullida, tan olorosa, o de floricol fregideta.

La rabosa i el corb: -Bon dia, corb! -va dir la rabosa somrient-li-. D'on véns tan de matí? -De Mallooorca! -va obrir tant la seua bocota que li va caure el formatge.
Joan Ratot: En la més remota antiguitat, quan encara parlaven els animals, les plantes i les aigües, hi havia un ratolí a qui li deien Joan-Ratot. Joan-Ratot ha caigut dins l'olla; la Rateta sopa i plora...

Fa moltíssims anys vivia prop de Dénia un matrimoni que es deien Jaume i Jordina. Un dia Jaume, després de passar pel cap de la Nau, estava ja cansat de tant pescar i va tindre una trobada amb la Mare dels Peixos: -No em tingues por, pescador -van dir alhora les tres boques d'aquell misteriós habitant de la cala-. No t'espantes pels meus tres caps i les meues dues cues. No et faré cap mal. En canvi, tu sí que me'n faràs a mi!

Un dia d'hivern Batiste Jeroni anà al bosc a per llenya per al forn. Va veure un romer, amb una verdor i frondositat inusuals, que li va cridar l'atenció. L'agafà fortament i l'estirà. De seguida sentí una veu grossa i amenaç adora que deia: -Si m'estires els cabells, me n'eixiré amb ells!

Adrià i Maria-Agres es casaren a Bèlgida i el que més desitjaven era tindre fills que els ajudaren. Però passava el temps i no venien.
-Jo voldria un xiquet, encara que fóra petit com un nabet! Així va ser. Era tan menudet com un nap, i li posaren, precisament, Nabet. El que li faltava de grandària ho tenia d’espavilat i de valent...

En una casa gran del carrer Major de Petrer vivia un home fadrí que li deien don Pere Mestre. Tenia el vici de jugar-se els diners i, com sol passar-los a tots els jugadors del món, a la llarga acabava perdent.
–Si em fera ric altra volta, donaria la meua ànima al dimoni! –digué en aquells temps quan hi havia dimonis que visitaven tot aquell que s’encomanava a ells...

Fa molts anys, la bruixa Safranera va fer un encantament al rei Astoret: “T’enamoraràs d’una bellíssima fadrina que veuràs en somnis i mai no la trobaràs!”. Així va ser. Per més que enviava emissaris a buscar Margarida Blanca no la trobaven. Per a trobar al rei que ella també veia en somnis, la jove hauria de passar unes proves duríssimes.

Dues rondalles en què una rabosa, l’animal més astut de les muntanyes, intenta enganyar un gat en La crida de la rabosa i un llop en Comencilda, Secundina i Acabilda.

Això diu que era un mig pollastre (ni poll ja, ni pollastre encara) que es va trobar un dineret i, tot content, va encaminar-se cap al palau reial cantant: Vaig a casar-me amb la filla del rei, puix sóc més ric que no ell que, gratant un femeret, m'he trobat un dineret.

Fa segles, al regne de la Terra Blanca, hi vivia un príncep molt oblidadís. Als quinze anys ja estava curat però es va perdre i va ser empresonat pel malvat baronet de Soterroni. Estant tancat, hi havia un ocell preciós, d'un cos groc que tirava llum i d'unes verdes ales amb ratlles negres que li arribaven a la cua. Era un oriol.

-No aneu de nit a llavar a la font! Però Toneta no va creure sa mare i va voler anar-hi a rentar una flassada i un llençol... Sabeu què li va passar?
L'oncle Porra era un bon home, encara que un poc viciós, fins que un dia se li va aparéixer el dimoni.

Fa més de cent anys, a Cocentaina, hi vivia un albarder que li deien Ciril, i encara que era un bon home, faener i simpaticot, no trobava cap dona que li agradara per a casar-se. La va trobar a les festes, una xica misteriosa que li duria més d'una sorpresa.

Aquests títols han aparegut alhora. Són les rondalles d'Enric Valor adaptades amb un llenguatge més senzill per Jordi Raül Verdú i amb il·lustracions en color d'Antoni Laveda, Sílvia Faus, Dani Cruz i Ada Sinache:

Aquests títols han aparegut alhora. Són les rondalles d'Enric Valor adaptades amb un llenguatge més senzill per Jordi Raül Verdú i amb il·lustracions en color d'Antoni Laveda, Sílvia Faus, Dani Cruz i Noèlia Conca.

Nous títols de les Primeres Rondalles d'Enric Valor, adaptades per Jordi Raül Verdú, amb les il·lustracions d'Antoni Laveda, Dani Cruz, Sílvia Faus i Àngela Barratxina. En aquest cas, els nous títols per a la col·lecció són:

17. Les velletes de la Penya Roja

18.  El patge Saguntí

19. L'amor de les tres taronges

20. El pollastre de festes

Ja ha arribat una nova fornada de les Primeres Rondalles d'Enric Valor, adaptades per Jordi Raül Verdú, amb les il·lustracions d'Antoni Laveda i Priscila Arándiga. En aquest cas, els nous títols per a la col·lecció són:

13. Esclafamuntanyes

14.  L'envejós d'Alcalà

15. El ferrer de Bèlgida

16. Les animetes/ Llegenda del palleter

Ja ha arribat una nova fornada de les Primeres Rondalles d'Enric Valor, adaptades per Jordi Raül Verdú, amb les il·lustracions d'Antoni Laveda i Priscila Arándiga. En aquest cas, els nous títols per a la col·lecció són:

9. El Gegant del Romaní

10. La mare dels peixos

11. Joan Ratot / La rabosa i el corb

12. El llenyater de Fortaleny

Ja ha arribat una nova fornada de les Primeres Rondalles d'Enric Valor, adaptades per Jordi Raül Verdú, amb les il·lustracions d'Antoni Laveda i Priscila Arándiga. En aquest cas, els nous títols per a la col·lecció són:
-La crida de la rabosa / Comencilda, Secundina i Acabilda
-El rei Astoret
-El jugador de Petrer
-Nabet

Estrenem una nova col·lecció de les Rondalles Valencianes d'Enric Valor, adaptada per Jordi Raül Verdú per als lectors de +8 anys. Quatre llibres amb cinc Rondalles, il·lustrades a tot color. 
Els títols són:
L'albarder de Cocentaina
I queixalets, també! / El dimoni fumador
El príncep desmemoriat
Història d'un mig pollastre