Els protagonistes de Dissabte, jazz, Roser i Enric, viuen una segona oportunitat en la vida. Han quedat a la nit per anar a un concert de jazz. Durant el dia fan les activitats quotidianes d’un dissabte, el que els duu a trobar-se o evocar múltiples històries personals pròpies o de les persones que van creuant-se en el seu camí. Vides desaparegudes que aporten una melodia nostàlgica; vides dures, que donen un so greu; petites o grans traicions amb notes estridents... S’hi expressen els dubtes, les certeses, les pors, les misèries i les grandeses de multitud de personatges ubicats en el nostre present.Es tracta de respondre a l’anestèsia emocional on sovint ens endinsa la pèrdua dels éssers estimats, la malaltia, l’amor i el desamor o les adversitats quotidianes, i ser capaços de trobar nous escenaris o veure’ls amb uns altres ulls. Tot plegat, amb música de jazz.

Carbó, el gat de la bruixa Nicadora vol tastar el nen més dolç. Nicadora cedeix a consentir aquest desig tan estrany, però no sap que tot l’assumpte li donarà molta més feina que no esperava.

«Amb l’àvia m’agradava jugar al tres en ratlla i a fer ventalls de paper els dies de pluja. Sèiem vora la finestra, i mentre jo dibuixava les ratlles amb traç tremolós sobre un full blanc, corpresa per l’emoció, i amb la infantil certesa que aquesta vegada sí que li guanyaria la partida, ella portava tres cigrons per a mi i tres fesols per a ella. Els fesols guanyaven sempre; excepte el dia que, convençuda que la sort li la portaven les singulars fitxes, li vaig demanar que me les canviara. Aquell dia, llavors, guanyaren els cigrons. L’àvia guanyava sempre. L’àvia ara és morta i jo acabe de descobrir que ella era un regal de la vida. Em dic Clara, tinc 18 anys, m’agraden les teles boniques i els ventalls de colors. Sé cosir i tocar el piano i sóc anorèxica. Aquesta és la meua història».

Finalista del 38è Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil

Nous títols de les Primeres Rondalles d'Enric Valor, adaptades per Jordi Raül Verdú, amb les il·lustracions d'Antoni Laveda, Dani Cruz, Sílvia Faus i Àngela Barratxina. En aquest cas, els nous títols per a la col·lecció són:

17. Les velletes de la Penya Roja

18.  El patge Saguntí

19. L'amor de les tres taronges

20. El pollastre de festes

Davant la realitat del paisatge quotidià que sovint mirem i no veiem, i la del recurs cultural, visual i didàctic de l’horta de València, referent mundial entre els anomenats paisatges culturals, Les plantes del nostre entorn. Flora silvestre de Paiporta recopila la meravellosa diversitat vegetal que habita els nostres camps i el nostre espai urbà, amb l’objectiu de promoure el seu coneixement des de qualsevol enfocament. Potser noms siga necessària una mínima espenta per aproparnos amb una altra mirada a les plantes del nostre entorn. Amb aquest objectiu, el llibre presenta una acurada selecció de fotografies, amb descripcions senzilles, quasi limitades als caràcters importants per reconèixer la planta tractada o diferenciar-la d’altres semblants. La posterior descoberta d’aspectes relatius al seu origen, la seu ecologia, els seus usos populars o altres curiositats insospitades, ajudaran, a més a més, a conéixer-les i estimar-les.

Diu el diccionari que Sonat és aquell que està trastornat o boig. Encabeix aquesta definició tots els tipus de sonats? L’autor pensa que hi ha un buit en el tractament dels sonats d’arreu del món, especialment pel que fa a la idiosincràsia d’aquests personatges i a la seua manera d’actuar. És aquest buit el que va fer pensar a l’autor que els sonats i les sonades mereixien el tractament literari que els ha sigut negat en altres gèneres.
Sonatines i sonats, és un llibre dedicat als que, de manera conscient o inconscient, fan de la bogeria un mitjà de vida. Hi ha tants tipus de sonats que és impossible dedicar-se a tots en un sol llibre aquí trobem sonatines polítiques i electorals, sonatines reials, patriòtiques, lingüístiques, comunicatives, costumistes... Poemes satírics a l’estil faller que posen l’èmfasi en destacar la bogeria que patim cada dia.

Unes veus a l’altra part del mur és una novel·la de terror que té com a protagonista Paula, una adolescent amb una sensibilitat extraordinària, que la fa capaç de comunicar-se des de ben petita amb els morts. La seua vida aparentment tranquil·la, en un mas de la Vall de Laguar, a prop del barranc de l’Infern, canvia de sobte quan mor son pare i ella ha de traslladar-se a Barcelona, a casa de la seua àvia paterna. En aquest pis elegant del barri de Sant Gervasi, mitjançant la influència d’una esgarrifosa presència sobrenatural, Paula descobrirà la verdadera història de la seua família, uns fets amb un rerefons terrible, que arrossegaran també la jove protagonista.

A Bèlgida vivia la tia Rosa, una dona molt deseixida, casada amb Joanet de Repic. Tenien tres filles, que es casaren amb tres fadrins de la rodalia: un de Benigànim, un altre d’Albaida i un tercer de Carrícola. Un any arribaren les festes de Benigànim, i la filla, Maria la sabatera, va convidar-hi els seus pares. Arribat el dia, Rosa i Joan baixaren al corral, agafaren el pollastre i se n’anaren. Ella tenia molta gana de menjar confitures i pastes, que sabia que la filla tenia costum de fer...

Hi havia una volta un fi ll únic d’un rei, Dalmau, que sempre estava trist i malaltós, i no volia més que quedar-se en el llit. Fins que un dia, una velleta misteriosa li va parlar de l’amor de les tres taronges, alhora que l’advertí: «no serà arribar i envasar: és en un país remot, on hi han anat els millors cavallers dels regnes veïns i d’altres ben allunyats, i tots han perdut la vida en l’aventura».

Fa molts segles, hi havia una caseta dalt de la Penya Roja, on vivien dues germanes velletes, Margarida i Rosella. Margarida, que havia estat bastant lletja, sempre sentí enveja de la seua germana, que havia sigut de jove ben bonica. Una nit de febrer, sabedora de que el fi ll del rei passaria prop, li digué a Rosella:–Vaig a casar-te amb el fi ll del rei!A l’oir aquesta barbaritat, Rosella soltà una rialla fortíssima...

Llucina vivia a Morvedre, cap a la banda de Puçol, quan van morir els seus pares. La jove va demanar ajuda a Sant Vicent Ferrer i ell li digué:

Gat vell és un text que parla de dites, frases i refranys propis de la gent de mar. Un treball de recol·lecció oral al llarg de més de vint anys, que no hauria aplegat a bon port sense la pacient i sàvia col·laboració coral de persones que van viure, estimar i patir la vida en la ratlleta blava. Vida dura i patiments que feren dir als pensadors clàssics que hi ha tres classes d’hòmens: els vius, els morts i els qui van per la mar. Autèntics gats vells carregats de sàvia experiència que bastiren una part bàsica de la nostra cultura patrimonial. Un patrimoni que cal posar en valor i difondre per salvaguardar-lo de l’oblit en temps de canvis fonamentals. Veus, dites i sons que no moriran mentre hi haja gats vells que maulen a la lluna amb paraules de mar.

Dues o tres pintes més tard. Notes disperses (2012-2014) és un assaig escrit com un diari sense dates. És un llibre que parla de lectures, d’experiències i viatges acumulats en anys de crisi, social i potser personal. La veu en primera persona, però, lluny de servir per a mirar-se el melic, pretén servir de catalitzador d’un temps i una realitat cultural i política difícil i quasi sempre impossible d’interpretar amb velles certeses.
Construït amb anotacions breus i disperses, Dues o tres pintes més tard és un llibre per a obrir a l’atzar i anar recorrent els seus meandres, per a aturar-se i discutir.
Si un assaig és un “tempteig”, Dues o tres pintes més tard  vol arriscar-se a cercar a través de l’escriptura un pensament resistent. Ple de dubtes i fragmentat, qui sap si escèptic i tot. L’escriptura com a refugi.
Unes pintes de cervesa amarga, la vida.

Una xiqueta plena de vitalitat, malgrat la malaltia que pateix, esdevé una metàfora de l’entusiasme i la fragilitat amb què uns jóvens preparen una representació de teatre en valencià en plena dictadura franquista.
Ficció i realitat es barregen en un argument, amb Francesc de Paula Burguera i Joan Fuster com a protagonistes, que ens permet copsar que no hi i ha mur prou fort que no es bade si hi fiquem un bri d’esperança.

En una voreta del pensament de totes les persones viu la colla més increïble i divertida d’amigues i amics: és la formada pels nostres desitjos, fantasies, il·lusions i somnis. Sempre pensant, tramant i planejant mil maneres de fer-se realitat. Segur que tu també te l’has notat! Els desitjos són tan diversos com ho som les persones. I què passa quan un desig s’acompleix? Ui! Passa de tot, com podràs comprovar en les deu històries que apareixen en aquest llibre. Potser hauries de llegir-lo atentament perquè algun dia tu també et pots trobar vivint allò que has imaginat amb tantes ganes.

Una xiqueta encegada per la llum de la Mediterrània, un llenç de Sorolla, els riuraus i la pansa, una tempesta i un naufragi, el "Here comes the sun" dels Beatles, un viatge en el temps... Aquest conte és tot això i molt més. La seua autora, Empar Ferrer, ens planteja una aventura plena de sorpreses, de descobriments que, al capdavall, encaixen en un meravellós trencaclosques. El viatge comença a Manchester i ens porta a la Marina Alta, al temps de la pansa, al ritual de l'escaldà, al rebombori del port, a la mar... De la mà de Diana i amb els ulls tan oberts com ella (com a taronges, diu l'autora), descobrim el miracle agrícola, també la faena esforçada del raïm (sense coratge no n'hi ha miracle), la fascinació del paisatge de la Marina Alta i al Batiste, l'ànima besona que la nostra protagonista troba ben lluny en el temps, que no en la vida. L'escriptora i periodista Empar Ferrer ha bastit una història on, per molts tombs que peguen els protagonistes, els sentiments ens fan de guia. La seua escriptura és un gojós viatge sense fi. Diana descobrirà el secret de la pansa i amb ell la manera de superar una gran pèrdua i retrobar-se amb el seus avantpassats.

L’atzar ofereix a Sílvia, guionista de cinema frustrada, treballadora a temps parcial i mare de dues filles, el relat de Daniel –un valencià d’Algèria, admirador d’Albert Camus, que va fugir d’allà el 1962 amb la independència de la colònia– de la mà del seu fill, Toni-Lluís. A la platja de Camus és una novel·la a quatre veus sobre la dificultat, quan no impossibilitat, d’arribar a la veritat. Els personatges opten per l’alegria de viure i el dret a estimar sense mesura, com diu Camus, per a escapar de les desventures que acompanyen la vida humana.

Les volves d’aquella neu és una novel·la que parla de valors, especialment, i també d’amors i d’aventures. Quan els joves protagonistes tornen a Benifondo, després d’un viatge d’institut als Alps francesos, l’especulació urbanística està a punt de canviar moltes coses al seu poble, i de canviar-los a ells mateixos. Però un estrany personatge, un savi, que van conèixer en aquelles muntanyes els va ensenyar a demanar l’impossible i ara es proposen d’aconseguir-lo.

Ja ha arribat una nova fornada de les Primeres Rondalles d'Enric Valor, adaptades per Jordi Raül Verdú, amb les il·lustracions d'Antoni Laveda i Priscila Arándiga. En aquest cas, els nous títols per a la col·lecció són:

13. Esclafamuntanyes

14.  L'envejós d'Alcalà

15. El ferrer de Bèlgida

16. Les animetes/ Llegenda del palleter